divendres, 29 d’abril del 2011

India o Tibet?

Després de més dos mesos a la India, vaig dirigirme a la zona més nord, en concret a McLeod Ganj, un petit poble de Daramsal, a la regió de Himachal Pradesh, amb frontera amb la regió de Kashmir i amb Pakistan. 

Em vaig dirigir aquí perquè molta gent m'ho havia recomanat com un lloc bonic i tranquil, perfecte per descansar i meditar. I la veritat que després de bastants dies de viatge, em venia molt de gust descansar, abans d'encarrilar la recta final d'aquest viatge per la India.

A més sabia que era un lloc especial, no només per la seva situació entre les muntanyes de l'Himalaya en territori indi, sinó perquè és on hi ha la residència oficial del Dalai Lama, i un dels principals pobles de refugiats tibetants a la India.

De fet, això va ser el que més em va agradar de McLeod Ganj, que semblava que estigués al Tibet en comptes de a la India. 
McLeod Ganj, Daramsala [Foto: En Ruta]
Momos!!!! [Foto: En Ruta]
Carrers de McLeod Ganj [Foto: En Ruta]

Aquell poble de muntanya, net i tranquil, es diferenciava tant de la resta de la India entre d'altres coses perquè el 90% de la població és tibetana, el temples són budistes i les paradetes vénen tot de productes i reliquies d'aquesta cultura. Pel carrer tot son mojos i tibetans, i bastants turistes que es s'havien dirigit aquí, com jo, a desconectar una mica del que és la India més poblada i sorollosa. I també perquè és un dels principals destins pels qui practiquen la meditació, el yoga o volen fer alguna activitat de voluntariat de curt termini sense gaires requisits ni compromisos.

Monestir i residència del Dalai Lama [Foto: En Ruta]
Temple Budista, McLeod Ganj [Foto: En Ruta]
Carrers de McLeod Ganj [Foto: En Ruta]
Classes d'anglès per a nous refugiats tibetans [Foto:En Ruta]

Però l'experiència que mai oblidaré d'aquesta visita, és l'encontre amb el mateix Dalai Lama, que durant els dies que jo estava allà va fer unes jornades de reflexió i comprensió del Diamond Sutra, un dels estaments del budisme (per lo que vaig entendre), dirigides a budistes Coreans. Però gràcies a una noia coreana que vaig conèixer aquí, varem aconseguir un passe per assistir a aquestes jornades. L'únic requisit és que no podíem estar a dintre la sala principal amb els budistes. Tot i així vaig aconseguir una posició privilegiada al costat d'una finestra que donava a l'altar on estava assentat el líder budista, i que només entrar, i veure'm entre una multitut de "caps rapats" budistes, es va entusiasmar, i em va saludar i dedicar un somriure tan agradable, que només per això va valer la pena aquest viatge!!


dilluns, 18 d’abril del 2011

Varanassi i el Ganga

Però tot i l'encant de Hampi, i el de la India en general, hi ha un lloc que segur que no deixa indiferent a ningú. Que va més enllà de la bellesa, la situació, els paissatges i les persones. Un lloc que provoca uns sentiments indescriptibles i contradictoris. Un lloc que es mou per la fe i la tradició. Aquest lloc és Varanassi (o Benarés)...
Varanassi [Foto: En Ruta]

Varanassi és una petita ciutat del nord de la India, situada a la vora del riu Ganges, i és un dels llocs més sagrats pels hindús, y el principal destí del pelegrinatge pels més devots. De fet la tradició diu que tot creient de l'hinduisme, ha de passar almenys una vegada a la seva vida per Varanassi.

Per això, el que caracteritza i dona sentit a aquesta caòtica i sorollosa ciutat, sense gaire encant, és la vida paral·lela que es viu a tocar del riu, als Ghats. Una vida que va més enllà del que és terrenal i del que és comú per la gent que venim de fora.

Varanassi, més enllà del riu [Foto: En Ruta]
El Ganges al seu pas per Varanassi [Foto: En Ruta]

Els ghats són petites zones d'escales que porten a la riba del riu Ganges, des dels carrerons de la ciutat. Hi ha els ghats on hi podem trobar temples i zones de culte hindú, ghats per a cerimònies i rituals, ghats crematoris, o simplement una zona de meditació i de contacte amb les aigües sagrades del riu.

Dasaswamedh Ghat [Foto: En Ruta]
Ghat Crematori [Foto: En Ruta]

Ceremònia nocturna en honor als morts [Foto: En Ruta]
Zona de meditació [Foto: En Ruta]

De fet als ghats hi podem veure i trobar de tot. I tot és increïble per a nosaltres com a occidentals. Bàsicament perquè no tenim la mateixa percepció del que és net i saludable.

Dues nenes rentant el plats al riu. [Foto: En Ruta]
Mort llençat al riu sense cremar [Foto: En Ruta]
(Els més pobres no poden cremar als seus familiars perquè la llenya és molt cara 
i tampoc poden pagar el forn crematori, que és pels pobres que demanen prestecs. 
I, evidenetment, el senyor més ric de la ciutat és el que domina el negoci 
de la llenya, i el mateix que fa els prestecs amb uns interessos altíssims)
Els excrements de vaca secs s'utilitzen com a combustible pel foc
[Foto: En Ruta]
La roba es renta al riu i s'asseca als ghats, entre els fums dels cossos
[Foto: En Ruta]
Ghat Crematori on alguns es dediquen a buscar objectes de valos del
difunts, entre les cendres del riu [Foto: En Ruta]
Peregrins i famílies que es banyen i purifiquen al Ganges
[Foto: En Ruta]

Pels qui no ho sabeu, el Ganges és el riu més contaminat del món, perquè des de fa segles, els hindús hi llencen les cendres i despulles dels seus familiars, i cada any milions de peregris passen per aquí per meditar i purificar-se, ja que la creença és que qui es banya a les seves aigües queda lliure dels pecats i és més aprop de la reencarnació. La qual cosa fa que sigui molt difícil baixar els nivells de contaminació y de residus que porta el riu cap al mar. Per això son varies les ONG i fundacions, com Clean Ganga , que treballen per millorar aquests índex. 


divendres, 8 d’abril del 2011

Hampi i els 300 temples

Hampi, també conegut com a la Ciutat de la Victòria, és un petit poble situat al sur de la India, una mica més avall de Mumbay (Bombay). És un poble petit pero amb un encant infinit... 

Hampi [Foto: En Ruta]

Fa més de 500 anys va ser la capital d'un gran imperi, l'imperi Vijayanagara. I d'aquella època en queden els més de 300 temples hindús que tant el caracteritzen. De fet en l'actualitat és un lloc sagrat de pelegrinatge hindú i un dels principals destins turístics de la regió de Karnataka. I per mi, és un dels llocs que més em va agradar de la India, sinó el que més. No només per aquesta arquitectura sublim que el fa especial, sinó també per la situació i els paissatges privilegiats que l'envolten.

Bany del matí al riu Hampi [Foto: En Ruta]
Cases i temples es confonen  [Foto: En Ruta]
Paissatges de postal: Hampi [Foto: En Ruta]


A més, també ho recordo com un dels llocs més nets i més tranquils del país. Amb una calma poc habitual, que demanava celebra-ho amb una cerveseta fresqueta... 

Però com en tots els llocs sagrats de la India, l'alcohol i la carn, estan prohibits... Només hi havia la possibilitat d'anar a l'altre cantó del riu, on si estava permès. Però era millor quedar-se allà i gauidir del moment, i substituir la cervesa per un lassi de mango, ben fresquet, que també es posen molt bé, i respirar aquell aire "sagrat", a la vora del riu, amb la millor companyia companyia...

Trobada a Hampi de voluntaries de FSL India [Foto: En Ruta]