dimarts, 24 de maig de 2011

Nepal, el veí tranquil...

Nepal és un petit país que fa frontera amb India, China i Tibet. I la seva principal característica és la seva geografía, el seus relleus. De fet aquí hi podem trobar les muntanyes més altes del món, com l'Everest, i serralades tan impressionants com la dels Anapurnes. Però Nepal és molt més...

És un país tranquil, pacífic, amb una població majoritariament budista, que desprèn una pau en general que sobte, sobretot, si s'arriba d'un país tan bulliciós com la India.

I és un país humil i respectuós, envoltat d'uns paissatges de selva i muntanya que li dónen un encant encara més espiritual...

Bany d'elefants, Parc Nacional de Chitwan [Foto: En Ruta]

Camps d'arròs [Foto: En Ruta]

Carretera principal direcció Katmandú [Foto: En Ruta]

Lumbini, lloc de naixement de Buda [Foto: En Ruta]

Llac de Pokara [Foto: En Ruta]

Quan vaig arribar a Nepal, la principal diferència que vaig trobar amb la India, va ser, en primer, lloc la pau i la tranquilitat que es respirava, en segón lloc, l'amabilitat dels nepalís (la majoria) i, finalment, la dignitat en general. És a dir, tot i ser un país més pobre, sense els recursos de que disposen els seus gegants veïns, és un país net, en el que la població viu en millors condicions de salubritat i seguretat, però, això sí, amb menys avenços.

Els seus habitants són pagesos, pastors, cultiven l'arròs o són sherpas. Per tant, quasi tots viuen de la mateixa natura.

Plaça Durban Foto: En Ruta]

Carrers de Katmandhú [Foto: En Ruta]

Poble de Lumbini [Foto: En Ruta]

Lumbini [Foto: En Ruta]

Barber ambulant [Foto: En Ruta]

Caos a la única carretera que porta a la capital, Katmandhú [Foto: En Ruta]

Tot i així, es nota la seva falta de recursos i de infraestructures, que li permetin posar-se al nivell de China o Inida. Però crec que és gràcies a això, el què ha fet que es conservi la seva essència més pura i tradicional.



dilluns, 16 de maig de 2011

Tren, bus o rickshaw?

Segurament, una de les coses que més em va sorprendre del meu primer viatge per India, va ser el transport. Si bé les ciutats són un caos de motos, cotxes, bicis, carros, rickshaws, etc., el transport públic és puntual i eficient. Però en ambdós casos, cada viatge és una experiència...

Bus ple fins al sostre [Foto: En Ruta]

Bus local, Vijadka [Foto: En Ruta]
Caos automobilístic [Foto: En Ruta]

4 en una moto [Foto: En Ruta]

Potser algú no opinará el mateix que jo en aquest tema, però per mi el millor transport per moure's per la India és el tren. Tant en viatges llargs, com per distàncies més curtes, és la solució més còmode, econòmica i emocionant. I tot i el caos aparent, té el seu ordre i la seva disciplina, i funciona amb una puntualitat britància heretada de l'antiga metropoli. Per tant no hi ha cap motiu per no endinsar-se en un viatge en tren per aquest país...

És una oportunitat per descobrir paissatges i interactuar amb els habitants, i si us ho sabeu montar, és ideal per viatjar de nit, i així us estalvieu una nit d'hotel.

De fet, jo sempre que podia viatjava de nit, per estalviar-me la nit d'hotel, i per arribar a primera hora als llocs, i així buscar un bon allotjament, deixar la maleta, i començar a descobrir aquella nova zona el més aviat possible. I sempre intentava reservar els bitllets en Sleeper Class: Upper, que vol dir, els vagons de lliteres, i el llit de dalt. Així sempre que vols, et pots estirar, sense molestar als qui volen estar assentants. També m'agrada la classe Sleeper, perquè no té aire acondicionat (que sempre està a tope!), sinó ventiladors, que si molesten, es poden apagar.

Andana tren [Foto: En Ruta]

Estació de tren, a mitja nit [Foto: En Ruta]

Família que viu de la caritat dels viatgers [Foto: En Ruta]

2nd Class [Foto: En Ruta]

Un dels altres motius pels que m'encanta el tren és perquè és una molt bona oportunitat per relacionar-te amb gent d'allà. De seguida, els que parlen o "xampurregen" una mica d'anglès, intenten establir una conversa amb tu, i demanar-te moltes coses. Són molt curiosos i els hi encanta saber com és la teva vida al teu país, i a vegades poden semblar fins i tot una mica massa indiscrets. Però tot i així és molt divertit, perquè et conviden a menjar, et demanen fotos i et fan passar una bona estona.

Venedors ambulants del tren [Foto: En Ruta]

Viatgers [Foto: En Ruta]

Sleeper Class [Foto: En Ruta]

Però no serà per opcions... Un dels transports que més em va sorpendre, va ser el bus de lliteres. Una altra opció per viatjar de nit, tot i que no tant còmode com el tren, perquè fa més fred i no es tan estable, i és una mica més car. Tot i així, si n'enganxes un de bastant nou, amb amortiguadors i llits nous, és ideal per fer els trajectes que no pots fer amb tren directe. 

Bus de lliteres [Foto: En Ruta]

Bus de lliteres [Foto: En Ruta]

I per les petites distàncies, del temple al hotel i de l'hotel a l'estació, el millor són els rickshaws. Aquests és el transport més característic d'aquest país. N'hi ha de mototitzats i n'hi ha que funcionen com una bicicleta. I el més divertit és que molts estan decorats per dintre i que es fiquen per qualsevol lloc. Només s'ha de tenir en compte que viatjar pels carrers de la india en general és complicat, i amb l'estil de conduir dels indis, no serà una viatge relaxat... I pel que fa al preu, és econòmic, però sempre s'ha de regatejar. Perquè als turistes se'ls dobla o triplica el preu real.

Carrers de Delhi [Foto: En Ruta]

Rickshaw per dintre [Foto: En Ruta]

PD: Per fer les reserves de tren, bus, i fins i tot de vols interns, el millor és a través d'internet, per tal d'evitar que us puguin cobrar més del compte (que a vegades vol dir 10 vegades més del preu real). A més així podeu pagar amb targeta de crèdit, i estalviar-vos de canviar tants diners amb efectiu (que sempre significa comissió). També evitareu així alguna de les estafes més habituals, com la de que l'oficina de venta de tiquets està tancada, que no hi ha tren i heu d'anar amb bus, o que la reserva d'internet s'ha no és válida si no es paga una taxa (amb verificació inclosa d'algun agent de seguretat que també está "compinxat"), etc.



dimarts, 10 de maig de 2011

La calidesa del Rajastan


Potser després d'haver voltat mig país, i d'haver descobert indrets increibles i viscut experiències inolvidables a la India, la meva ruta no era completa sense passar pel Rajastan, un dels llocs més mítics i més ben valorats pels qui visiten aquest país.

Després de la primera impresió a Mumbay (Bombay); després gaudir dels paissatges i de la humanitat del sud; després del "xoc" de les grans ciutats turístiques com Delhi, Agra i Varanassi; després de la pau mística i del encontre amb el Dalai Lama al extrem més Nord del país, només em quedava un indret per descobrir, previst en aquest primer viatge a la India: El desert del Rajastan.


El Rajastan és la zona del nord-oest que fa frontera amb el Paquistan, i que es famosa pel desert que la domina i les rutes nòmades que la travessen. Té ciutats màgiques i encantadores, plenes de vida i de color. Uns colors presents a les ciutats, als vestits i al turbans, que són el súmmum del colorit d'aquest país.


Desert del Rajastan. Tribu nòmade [Foto: En Ruta]
Turistes indis al Ford de Jodhpur [Foto: En Ruta]
Palau flotant al llac de Udaipur [Foto: En Ruta]
Pushkar [Foto: En Ruta]
Jodpur:  La ciutat blava i el Fort [Foto: En Ruta]
Jaipur, la ciutat rosa [Foto: En Ruta]

En el meu cas, jo vaig arribar a Jodhpur, la ciutat blava, des de Daramsala, després de més de 48 hores, 24 de les quals van ser amb tren, atravessant el desert de dia i de nit. Aquest viatge era el preludi del que seria la meva experiència al Rajastan: una aventura emocionant...

Durant la nit al tren, vam viure una tormenta de sorra del desert que em va deixar plena de pols a mi i al meu equipatge. I quan vaig tornar a agafar el son, va ser tan fort, que em vaig passar l'estació on havia de baixar. Així que vaig haver de canviar de tren i tornar enrera, si no volia arribar a Mumbay de nou! Però tot va valer la pena, perquè el tren era regional, i per tant amb gent poc acostumada a tenir turistes entre ells. De fet em vaig convertir amb el centre d'atenció (...).

Però no seria el primer cop que la gent estava entusiasmada amb la meva presència. També em vaig trobar amb gent encantadora a Udaipur, Pushkar i Jaipur. Els cridava molt l'atenció que una noia jove viatgés sola per aquelles terres, i, sobretot les dones, em van acollir amb molta calidesa. Només volien una cosa de mi: que els hi fes fotos i fer-se fotos amb mi (¿?)! 

Dones del Rajastan [Foto: En Ruta]
Família que viu al desert [Foto: En Ruta]

La veritat que va ser la guinda a aquest maravallós viatge de tres mesos per India, que em deixen records tan fantástics com aquest:

Jagdish Temple Celebration [Foto: En Ruta]
Jagdish Temple [Foto: En Ruta]





divendres, 29 d’abril de 2011

India o Tibet?

Després de més dos mesos a la India, vaig dirigirme a la zona més nord, en concret a McLeod Ganj, un petit poble de Daramsal, a la regió de Himachal Pradesh, amb frontera amb la regió de Kashmir i amb Pakistan. 

Em vaig dirigir aquí perquè molta gent m'ho havia recomanat com un lloc bonic i tranquil, perfecte per descansar i meditar. I la veritat que després de bastants dies de viatge, em venia molt de gust descansar, abans d'encarrilar la recta final d'aquest viatge per la India.

A més sabia que era un lloc especial, no només per la seva situació entre les muntanyes de l'Himalaya en territori indi, sinó perquè és on hi ha la residència oficial del Dalai Lama, i un dels principals pobles de refugiats tibetants a la India.

De fet, això va ser el que més em va agradar de McLeod Ganj, que semblava que estigués al Tibet en comptes de a la India. 
McLeod Ganj, Daramsala [Foto: En Ruta]
Momos!!!! [Foto: En Ruta]
Carrers de McLeod Ganj [Foto: En Ruta]

Aquell poble de muntanya, net i tranquil, es diferenciava tant de la resta de la India entre d'altres coses perquè el 90% de la població és tibetana, el temples són budistes i les paradetes vénen tot de productes i reliquies d'aquesta cultura. Pel carrer tot son mojos i tibetans, i bastants turistes que es s'havien dirigit aquí, com jo, a desconectar una mica del que és la India més poblada i sorollosa. I també perquè és un dels principals destins pels qui practiquen la meditació, el yoga o volen fer alguna activitat de voluntariat de curt termini sense gaires requisits ni compromisos.

Monestir i residència del Dalai Lama [Foto: En Ruta]
Temple Budista, McLeod Ganj [Foto: En Ruta]
Carrers de McLeod Ganj [Foto: En Ruta]
Classes d'anglès per a nous refugiats tibetans [Foto:En Ruta]

Però l'experiència que mai oblidaré d'aquesta visita, és l'encontre amb el mateix Dalai Lama, que durant els dies que jo estava allà va fer unes jornades de reflexió i comprensió del Diamond Sutra, un dels estaments del budisme (per lo que vaig entendre), dirigides a budistes Coreans. Però gràcies a una noia coreana que vaig conèixer aquí, varem aconseguir un passe per assistir a aquestes jornades. L'únic requisit és que no podíem estar a dintre la sala principal amb els budistes. Tot i així vaig aconseguir una posició privilegiada al costat d'una finestra que donava a l'altar on estava assentat el líder budista, i que només entrar, i veure'm entre una multitut de "caps rapats" budistes, es va entusiasmar, i em va saludar i dedicar un somriure tan agradable, que només per això va valer la pena aquest viatge!!


dilluns, 18 d’abril de 2011

Varanassi i el Ganga

Però tot i l'encant de Hampi, i el de la India en general, hi ha un lloc que segur que no deixa indiferent a ningú. Que va més enllà de la bellesa, la situació, els paissatges i les persones. Un lloc que provoca uns sentiments indescriptibles i contradictoris. Un lloc que es mou per la fe i la tradició. Aquest lloc és Varanassi (o Benarés)...
Varanassi [Foto: En Ruta]

Varanassi és una petita ciutat del nord de la India, situada a la vora del riu Ganges, i és un dels llocs més sagrats pels hindús, y el principal destí del pelegrinatge pels més devots. De fet la tradició diu que tot creient de l'hinduisme, ha de passar almenys una vegada a la seva vida per Varanassi.

Per això, el que caracteritza i dona sentit a aquesta caòtica i sorollosa ciutat, sense gaire encant, és la vida paral·lela que es viu a tocar del riu, als Ghats. Una vida que va més enllà del que és terrenal i del que és comú per la gent que venim de fora.

Varanassi, més enllà del riu [Foto: En Ruta]
El Ganges al seu pas per Varanassi [Foto: En Ruta]

Els ghats són petites zones d'escales que porten a la riba del riu Ganges, des dels carrerons de la ciutat. Hi ha els ghats on hi podem trobar temples i zones de culte hindú, ghats per a cerimònies i rituals, ghats crematoris, o simplement una zona de meditació i de contacte amb les aigües sagrades del riu.

Dasaswamedh Ghat [Foto: En Ruta]
Ghat Crematori [Foto: En Ruta]

Ceremònia nocturna en honor als morts [Foto: En Ruta]
Zona de meditació [Foto: En Ruta]

De fet als ghats hi podem veure i trobar de tot. I tot és increïble per a nosaltres com a occidentals. Bàsicament perquè no tenim la mateixa percepció del que és net i saludable.

Dues nenes rentant el plats al riu. [Foto: En Ruta]
Mort llençat al riu sense cremar [Foto: En Ruta]
(Els més pobres no poden cremar als seus familiars perquè la llenya és molt cara 
i tampoc poden pagar el forn crematori, que és pels pobres que demanen prestecs. 
I, evidenetment, el senyor més ric de la ciutat és el que domina el negoci 
de la llenya, i el mateix que fa els prestecs amb uns interessos altíssims)
Els excrements de vaca secs s'utilitzen com a combustible pel foc
[Foto: En Ruta]
La roba es renta al riu i s'asseca als ghats, entre els fums dels cossos
[Foto: En Ruta]
Ghat Crematori on alguns es dediquen a buscar objectes de valos del
difunts, entre les cendres del riu [Foto: En Ruta]
Peregrins i famílies que es banyen i purifiquen al Ganges
[Foto: En Ruta]

Pels qui no ho sabeu, el Ganges és el riu més contaminat del món, perquè des de fa segles, els hindús hi llencen les cendres i despulles dels seus familiars, i cada any milions de peregris passen per aquí per meditar i purificar-se, ja que la creença és que qui es banya a les seves aigües queda lliure dels pecats i és més aprop de la reencarnació. La qual cosa fa que sigui molt difícil baixar els nivells de contaminació y de residus que porta el riu cap al mar. Per això son varies les ONG i fundacions, com Clean Ganga , que treballen per millorar aquests índex.