Tren, bus o rickshaw?

Segurament, una de les coses que més em va sorprendre del meu primer viatge per India, va ser el transport. Si bé les ciutats són un caos de motos, cotxes, bicis, carros, rickshaws, etc., el transport públic és puntual i eficient. Però en ambdós casos, cada viatge és una experiència...

Bus ple fins al sostre [Foto: En Ruta]

Bus local, Vijadka [Foto: En Ruta]

Caos automobilístic [Foto: En Ruta]

4 en una moto [Foto: En Ruta]

Potser algú no opinará el mateix que jo en aquest tema, però per mi el millor transport per moure's per la India és el tren. Tant en viatges llargs, com per distàncies més curtes, és la solució més còmode, econòmica i emocionant. I tot i el caos aparent, té el seu ordre i la seva disciplina, i funciona amb una puntualitat britància heretada de l'antiga metropoli. Per tant no hi ha cap motiu per no endinsar-se en un viatge en tren per aquest país...

És una oportunitat per descobrir paissatges i interactuar amb els habitants, i si us ho sabeu montar, és ideal per viatjar de nit, i així us estalvieu una nit d'hotel.

De fet, jo sempre que podia viatjava de nit, per estalviar-me la nit d'hotel, i per arribar a primera hora als llocs, i així buscar un bon allotjament, deixar la maleta, i començar a descobrir aquella nova zona el més aviat possible. I sempre intentava reservar els bitllets en Sleeper Class: Upper, que vol dir, els vagons de lliteres, i el llit de dalt. Així sempre que vols, et pots estirar, sense molestar als qui volen estar assentants. També m'agrada la classe Sleeper, perquè no té aire acondicionat (que sempre està a tope!), sinó ventiladors, que si molesten, es poden apagar.

Andana tren [Foto: En Ruta]

Estació de tren, a mitja nit [Foto: En Ruta]

Família que viu de la caritat dels viatgers [Foto: En Ruta]

2nd Class [Foto: En Ruta]

Un dels altres motius pels que m'encanta el tren és perquè és una molt bona oportunitat per relacionar-te amb gent d'allà. De seguida, els que parlen o "xampurregen" una mica d'anglès, intenten establir una conversa amb tu, i demanar-te moltes coses. Són molt curiosos i els hi encanta saber com és la teva vida al teu país, i a vegades poden semblar fins i tot una mica massa indiscrets. Però tot i així és molt divertit, perquè et conviden a menjar, et demanen fotos i et fan passar una bona estona.

Venedors ambulants del tren [Foto: En Ruta]

Viatgers [Foto: En Ruta]

Sleeper Class [Foto: En Ruta]

Però no serà per opcions... Un dels transports que més em va sorpendre, va ser el bus de lliteres. Una altra opció per viatjar de nit, tot i que no tant còmode com el tren, perquè fa més fred i no es tan estable, i és una mica més car. Tot i així, si n'enganxes un de bastant nou, amb amortiguadors i llits nous, és ideal per fer els trajectes que no pots fer amb tren directe. 

Bus de lliteres [Foto: En Ruta]

Bus de lliteres [Foto: En Ruta]

I per les petites distàncies, del temple al hotel i de l'hotel a l'estació, el millor són els rickshaws. Aquests és el transport més característic d'aquest país. N'hi ha de mototitzats i n'hi ha que funcionen com una bicicleta. I el més divertit és que molts estan decorats per dintre i que es fiquen per qualsevol lloc. Només s'ha de tenir en compte que viatjar pels carrers de la india en general és complicat, i amb l'estil de conduir dels indis, no serà una viatge relaxat... I pel que fa al preu, és econòmic, però sempre s'ha de regatejar. Perquè als turistes se'ls dobla o triplica el preu real.

Carrers de Delhi [Foto: En Ruta]

Rickshaw per dintre [Foto: En Ruta]

PD: Per fer les reserves de tren, bus, i fins i tot de vols interns, el millor és a través d'internet, per tal d'evitar que us puguin cobrar més del compte (que a vegades vol dir 10 vegades més del preu real). A més així podeu pagar amb targeta de crèdit, i estalviar-vos de canviar tants diners amb efectiu (que sempre significa comissió). També evitareu així alguna de les estafes més habituals, com la de que l'oficina de venta de tiquets està tancada, que no hi ha tren i heu d'anar amb bus, o que la reserva d'internet s'ha no és válida si no es paga una taxa (amb verificació inclosa d'algun agent de seguretat que també está "compinxat"), etc.

India, un país de contrastos

Potser aquests és un d'aquells pocs països del món que no deixa indiferent a ningú. Tant pels defensors com pels detractors, la India és un lloc únic, amb uns trets característics incomparables i, fins i tot, incomprensibles. No hi ha cap persona que visiti el país que no en quedi sorpresa per algun motiu o d'altre.

Per mi, el que més em va atreure  són els seus colors... Però hi ha molt més. La seva cultura, o millor dit, les múltiples cultures i religions que conviuen en un espai tan gran i alhora tant petit. Les seves costums, les olors, els carrers, el menjar, la riquesa, la pobresa... I l'alegría. Tot el que hi ha allà és únic i diferent. No és comú. Tot contrasta per sobre de la resta de cultures del món. Tot va més enllà.

[Foto: En Ruta]

Els colors són alegres, vius i presents a tot arreu. Els trobem als seus vestits, però també en el seu menjar, als camions, als temples i als rituals. Tot es plè de llum i de color. Però aquesta alegria de colors no és sempre el reflexe de la societat...

És un país molt ric, però molt pobre. Molt gran, però sobrepoblat. Les castes altes són molt riques, i les castes baixes son molt pobres. I, tot i la promoció de les classes mitges, les ciutats més riques són les ciutats més pobres... Aquí, a les ciutats, la gent menys afortunada, viu en unes condicions de pobresa total, insalubritat, analfabetisme, explotació infantil, i una manca de drets socials i humans, que contrasta amb una classe mitja-alta i alta molt benestant, i amb un creixement econòmic brutal que està experimentant el país. Fins al punt de que estem davant de l'actual tercera potència mundial.

...I també és un país religiós. Hi conviuen decenes de religions, i de cultures diferents: n'hi ha d'orígen indi, com l'hinduisme, el budisme o el sijisme; o d'altres com l'Islam, el cristianisme o el judaisme, entre d'altres. I cada religió te els seus colors, els seus costums i els seus rituals vistosos i alegres (sobretot els de caire hindú).

Però tot i la diversitat, hi ha coses comuns a tots els indis: a tots els hi encanta el picant (molt picant), discutir, cridar i enredar als turistes,  el cinema, la "conducció temerària" i el soroll... Penseu que les ciutats viuen amb uns nivells de contaminació acústica altíssims, entre d'altres coses pel seu sistema de conducció a base de "toc de clàxon".

Però tot i això. Tot i els contrastos i la quantitat de contradiccions que ens poden abrumar, hi ha alguna cosa inexplicable, incomprensible, que captiva i enamora a la gran majoria dels qui l'han visitat algun cop.

Pots ser siguin els seus somriurers...

[Foto: En Ruta]