dimarts, 24 de maig del 2011

Nepal, el veí tranquil...

Nepal és un petit país que fa frontera amb India, China i Tibet. I la seva principal característica és la seva geografía, el seus relleus. De fet aquí hi podem trobar les muntanyes més altes del món, com l'Everest, i serralades tan impressionants com la dels Anapurnes. Però Nepal és molt més...

És un país tranquil, pacífic, amb una població majoritariament budista, que desprèn una pau en general que sobte, sobretot, si s'arriba d'un país tan bulliciós com la India.

I és un país humil i respectuós, envoltat d'uns paissatges de selva i muntanya que li dónen un encant encara més espiritual...

Bany d'elefants, Parc Nacional de Chitwan [Foto: En Ruta]

Camps d'arròs [Foto: En Ruta]

Carretera principal direcció Katmandú [Foto: En Ruta]

Lumbini, lloc de naixement de Buda [Foto: En Ruta]

Llac de Pokara [Foto: En Ruta]

Quan vaig arribar a Nepal, la principal diferència que vaig trobar amb la India, va ser, en primer, lloc la pau i la tranquilitat que es respirava, en segón lloc, l'amabilitat dels nepalís (la majoria) i, finalment, la dignitat en general. És a dir, tot i ser un país més pobre, sense els recursos de que disposen els seus gegants veïns, és un país net, en el que la població viu en millors condicions de salubritat i seguretat, però, això sí, amb menys avenços.

Els seus habitants són pagesos, pastors, cultiven l'arròs o són sherpas. Per tant, quasi tots viuen de la mateixa natura.

Plaça Durban Foto: En Ruta]

Carrers de Katmandhú [Foto: En Ruta]

Poble de Lumbini [Foto: En Ruta]

Lumbini [Foto: En Ruta]

Barber ambulant [Foto: En Ruta]

Caos a la única carretera que porta a la capital, Katmandhú [Foto: En Ruta]

Tot i així, es nota la seva falta de recursos i de infraestructures, que li permetin posar-se al nivell de China o Inida. Però crec que és gràcies a això, el què ha fet que es conservi la seva essència més pura i tradicional.



dilluns, 16 de maig del 2011

Tren, bus o rickshaw?

Segurament, una de les coses que més em va sorprendre del meu primer viatge per India, va ser el transport. Si bé les ciutats són un caos de motos, cotxes, bicis, carros, rickshaws, etc., el transport públic és puntual i eficient. Però en ambdós casos, cada viatge és una experiència...

Bus ple fins al sostre [Foto: En Ruta]

Bus local, Vijadka [Foto: En Ruta]
Caos automobilístic [Foto: En Ruta]

4 en una moto [Foto: En Ruta]

Potser algú no opinará el mateix que jo en aquest tema, però per mi el millor transport per moure's per la India és el tren. Tant en viatges llargs, com per distàncies més curtes, és la solució més còmode, econòmica i emocionant. I tot i el caos aparent, té el seu ordre i la seva disciplina, i funciona amb una puntualitat britància heretada de l'antiga metropoli. Per tant no hi ha cap motiu per no endinsar-se en un viatge en tren per aquest país...

És una oportunitat per descobrir paissatges i interactuar amb els habitants, i si us ho sabeu montar, és ideal per viatjar de nit, i així us estalvieu una nit d'hotel.

De fet, jo sempre que podia viatjava de nit, per estalviar-me la nit d'hotel, i per arribar a primera hora als llocs, i així buscar un bon allotjament, deixar la maleta, i començar a descobrir aquella nova zona el més aviat possible. I sempre intentava reservar els bitllets en Sleeper Class: Upper, que vol dir, els vagons de lliteres, i el llit de dalt. Així sempre que vols, et pots estirar, sense molestar als qui volen estar assentants. També m'agrada la classe Sleeper, perquè no té aire acondicionat (que sempre està a tope!), sinó ventiladors, que si molesten, es poden apagar.

Andana tren [Foto: En Ruta]

Estació de tren, a mitja nit [Foto: En Ruta]

Família que viu de la caritat dels viatgers [Foto: En Ruta]

2nd Class [Foto: En Ruta]

Un dels altres motius pels que m'encanta el tren és perquè és una molt bona oportunitat per relacionar-te amb gent d'allà. De seguida, els que parlen o "xampurregen" una mica d'anglès, intenten establir una conversa amb tu, i demanar-te moltes coses. Són molt curiosos i els hi encanta saber com és la teva vida al teu país, i a vegades poden semblar fins i tot una mica massa indiscrets. Però tot i així és molt divertit, perquè et conviden a menjar, et demanen fotos i et fan passar una bona estona.

Venedors ambulants del tren [Foto: En Ruta]

Viatgers [Foto: En Ruta]

Sleeper Class [Foto: En Ruta]

Però no serà per opcions... Un dels transports que més em va sorpendre, va ser el bus de lliteres. Una altra opció per viatjar de nit, tot i que no tant còmode com el tren, perquè fa més fred i no es tan estable, i és una mica més car. Tot i així, si n'enganxes un de bastant nou, amb amortiguadors i llits nous, és ideal per fer els trajectes que no pots fer amb tren directe. 

Bus de lliteres [Foto: En Ruta]

Bus de lliteres [Foto: En Ruta]

I per les petites distàncies, del temple al hotel i de l'hotel a l'estació, el millor són els rickshaws. Aquests és el transport més característic d'aquest país. N'hi ha de mototitzats i n'hi ha que funcionen com una bicicleta. I el més divertit és que molts estan decorats per dintre i que es fiquen per qualsevol lloc. Només s'ha de tenir en compte que viatjar pels carrers de la india en general és complicat, i amb l'estil de conduir dels indis, no serà una viatge relaxat... I pel que fa al preu, és econòmic, però sempre s'ha de regatejar. Perquè als turistes se'ls dobla o triplica el preu real.

Carrers de Delhi [Foto: En Ruta]

Rickshaw per dintre [Foto: En Ruta]

PD: Per fer les reserves de tren, bus, i fins i tot de vols interns, el millor és a través d'internet, per tal d'evitar que us puguin cobrar més del compte (que a vegades vol dir 10 vegades més del preu real). A més així podeu pagar amb targeta de crèdit, i estalviar-vos de canviar tants diners amb efectiu (que sempre significa comissió). També evitareu així alguna de les estafes més habituals, com la de que l'oficina de venta de tiquets està tancada, que no hi ha tren i heu d'anar amb bus, o que la reserva d'internet s'ha no és válida si no es paga una taxa (amb verificació inclosa d'algun agent de seguretat que també está "compinxat"), etc.



dimarts, 10 de maig del 2011

La calidesa del Rajastan


Potser després d'haver voltat mig país, i d'haver descobert indrets increibles i viscut experiències inolvidables a la India, la meva ruta no era completa sense passar pel Rajastan, un dels llocs més mítics i més ben valorats pels qui visiten aquest país.

Després de la primera impresió a Mumbay (Bombay); després gaudir dels paissatges i de la humanitat del sud; després del "xoc" de les grans ciutats turístiques com Delhi, Agra i Varanassi; després de la pau mística i del encontre amb el Dalai Lama al extrem més Nord del país, només em quedava un indret per descobrir, previst en aquest primer viatge a la India: El desert del Rajastan.


El Rajastan és la zona del nord-oest que fa frontera amb el Paquistan, i que es famosa pel desert que la domina i les rutes nòmades que la travessen. Té ciutats màgiques i encantadores, plenes de vida i de color. Uns colors presents a les ciutats, als vestits i al turbans, que són el súmmum del colorit d'aquest país.


Desert del Rajastan. Tribu nòmade [Foto: En Ruta]
Turistes indis al Ford de Jodhpur [Foto: En Ruta]
Palau flotant al llac de Udaipur [Foto: En Ruta]
Pushkar [Foto: En Ruta]
Jodpur:  La ciutat blava i el Fort [Foto: En Ruta]
Jaipur, la ciutat rosa [Foto: En Ruta]

En el meu cas, jo vaig arribar a Jodhpur, la ciutat blava, des de Daramsala, després de més de 48 hores, 24 de les quals van ser amb tren, atravessant el desert de dia i de nit. Aquest viatge era el preludi del que seria la meva experiència al Rajastan: una aventura emocionant...

Durant la nit al tren, vam viure una tormenta de sorra del desert que em va deixar plena de pols a mi i al meu equipatge. I quan vaig tornar a agafar el son, va ser tan fort, que em vaig passar l'estació on havia de baixar. Així que vaig haver de canviar de tren i tornar enrera, si no volia arribar a Mumbay de nou! Però tot va valer la pena, perquè el tren era regional, i per tant amb gent poc acostumada a tenir turistes entre ells. De fet em vaig convertir amb el centre d'atenció (...).

Però no seria el primer cop que la gent estava entusiasmada amb la meva presència. També em vaig trobar amb gent encantadora a Udaipur, Pushkar i Jaipur. Els cridava molt l'atenció que una noia jove viatgés sola per aquelles terres, i, sobretot les dones, em van acollir amb molta calidesa. Només volien una cosa de mi: que els hi fes fotos i fer-se fotos amb mi (¿?)! 

Dones del Rajastan [Foto: En Ruta]
Família que viu al desert [Foto: En Ruta]

La veritat que va ser la guinda a aquest maravallós viatge de tres mesos per India, que em deixen records tan fantástics com aquest:

Jagdish Temple Celebration [Foto: En Ruta]
Jagdish Temple [Foto: En Ruta]