Després de més dos mesos a la India, vaig dirigirme a la zona més nord, en concret a McLeod Ganj, un petit poble de Daramsal, a la regió de Himachal Pradesh, amb frontera amb la regió de Kashmir i amb Pakistan.
Em vaig dirigir aquí perquè molta gent m'ho havia recomanat com un lloc bonic i tranquil, perfecte per descansar i meditar. I la veritat que després de bastants dies de viatge, em venia molt de gust descansar, abans d'encarrilar la recta final d'aquest viatge per la India.
A més sabia que era un lloc especial, no només per la seva situació entre les muntanyes de l'Himalaya en territori indi, sinó perquè és on hi ha la residència oficial del Dalai Lama, i un dels principals pobles de refugiats tibetants a la India.
De fet, això va ser el que més em va agradar de McLeod Ganj, que semblava que estigués al Tibet en comptes de a la India.
 |
| McLeod Ganj, Daramsala [Foto: En Ruta] |
 |
| Momos!!!! [Foto: En Ruta] |
 |
| Carrers de McLeod Ganj [Foto: En Ruta] |
Aquell poble de muntanya, net i tranquil, es diferenciava tant de la resta de la India entre d'altres coses perquè el 90% de la població és tibetana, el temples són budistes i les paradetes vénen tot de productes i reliquies d'aquesta cultura. Pel carrer tot son mojos i tibetans, i bastants turistes que es s'havien dirigit aquí, com jo, a desconectar una mica del que és la India més poblada i sorollosa. I també perquè és un dels principals destins pels qui practiquen la meditació, el yoga o volen fer alguna activitat de voluntariat de curt termini sense gaires requisits ni compromisos.
 |
| Monestir i residència del Dalai Lama [Foto: En Ruta] |
 |
| Temple Budista, McLeod Ganj [Foto: En Ruta] |
 |
| Carrers de McLeod Ganj [Foto: En Ruta] |
 |
| Classes d'anglès per a nous refugiats tibetans [Foto:En Ruta] |
Però l'experiència que mai oblidaré d'aquesta visita, és l'encontre amb el mateix Dalai Lama, que durant els dies que jo estava allà va fer unes jornades de reflexió i comprensió del Diamond Sutra, un dels estaments del budisme (per lo que vaig entendre), dirigides a budistes Coreans. Però gràcies a una noia coreana que vaig conèixer aquí, varem aconseguir un passe per assistir a aquestes jornades. L'únic requisit és que no podíem estar a dintre la sala principal amb els budistes. Tot i així vaig aconseguir una posició privilegiada al costat d'una finestra que donava a l'altar on estava assentat el líder budista, i que només entrar, i veure'm entre una multitut de "caps rapats" budistes, es va entusiasmar, i em va saludar i dedicar un somriure tan agradable, que només per això va valer la pena aquest viatge!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada